A les parts més altes del turó d'Escornalbou (al voltant dels 600 metres), per sobre del castell-monestir, s'hi fa un esponerós bosc on destaca la presència d'exemplars molt notables de pinassa (Pinus nigra ssp. salzmanii), pi típic de les muntanyes mediterrànies, caracteritzat per unes acícules molt llargues, per grans pinyes, i per assolir formes espectaculars en llocs castigats pel fort vent de mestral (NW).

Les pinasses hi creixen especialment als cantons nord i oest del turó, a l'obaga (més humida) que ressegueix el camí dels Frares, i damunt d'erosionades roques de gres vermell amb formes capricioses. Aquesta pineda constitueix un hàbitat d'interès prioritari per a la Unió Europea. Les pinasses formen part de l'estrat arbori de la roureda de roure de fulla petita (Violo-Quercetum faginae), formació que substitueix l'alzinar en alçada. Hi apareixen també altres arbres caducifolis com la blada o la moixera, que donen a l'indret una coloració especial a la tardor. Molses, falgueres, violes i herbes amants de la humitat entapissen el sotabosc, afavorides per un microclima humit i frescal on creix també el boix grèvol, espècie protegida per la legislació catalana. Les mallerengues alegren, amb els seus moviments nerviosos entre els pins, aquests indrets.

La resta d'animals habitants del bosc són força discrets, molts són nocturns, i d'ells només podrem sentir els moviments fugissers a la floresta, o trobar els senyals d'excrements de fagines, guineus i mosteles, que cerquen el seu aliment caçant mussaranyes, rates cellardes o ratolins de bosc. Ens trobem al cim d'un turó; gaudim de les vistes de la Mola de Colldejou, de la serra de l'Argentera i de les Muntanyes de Prades. Sentim el soroll del vent que modela arbres i roques.