Al voltant del castell d'Escornalbou trobem una de les joies de la
natura a la Costa Daurada: el petit bosc d'alzines sureres (Quercus
suber) que, discretament, apareix inserit entre els alzinars i les pinedes
dominants a la resta de serres del municipi. D'alzines sureres, a la
demarcació, només en surten exemplars puntuals o grupets
en altres indrets de la serralada Prelitoral com l'Albiol o Alforja.
Les característiques especials dels sòls del turó
del castell d'Escornalbou, de textura disgregada procedent de la descomposició
de granits i gresos vermells, i relativament àcids a causa de
la naturalesa química d'aquests materials, permeten l'existència
d'aquest arbre, que substitueix l'alzina a les terres saulonoses i àcides
de la Península. Potser, els frares que habitaren al monestir
d'Escornalbou també van tenir especial cura d'aquests arbres
per aprofitar-ne el suro.
Els boscos d'alzina surera són significativament diferents dels
alzinars pel que fa a la composició de la flora i a l'estructura.
L'estrat arbori és més esclarissat, això permet
que arribi una major insolació a la terra i que estigui coberta
d'un estrat arbustiu ric i dens, d'espècies pròpies de
sòls més aviat àcids; entre elles, destaquen el
bruc boal, l'arboç, el galzeran i diverses enfiladisses, com
la ridorta, l'arítjol o el lligabosc; tot i així, i donada
la petitesa d'aquest bosc de sureres i la dominància en el paisatge
dels alzinars, espècies pròpies d'aquesta darrera comunitat
hi tenen també cabuda, com l'aladern fals o el matabou. La relativa
alçada d'aquest bosc d'alzines sureres permet l'aparició
de diverses falgueres i molses.
La fauna d'aquest bosc d'alzines sureres no difereix de l'habitual a
la resta de boscos de les muntanyes de Riudecanyes. Petits mamífers
com la musaranya o la rata cellarda hi habiten molt discretament, per
protegir-se de predadors com la mostela.
Els ocells forestals, des dels visibles tudons fins als rapidíssims
esparvers, passant per mallerengues, merles o raspinells són
els habitants més característics. Volant en cercles per
damunt nostre, potser tindrem la sort d'albirar una de les aus emblemàtiques
de la muntanya tarragonina, l'àguila cuabarrada, espècie
amenaçada i en regressió. Més petit i més
comú, l'aligot és un altre rapinyaire que es refugia al
bosc i caça a conreus i espais oberts.
